lamireieta.com

Ja ha arribat Sant Jordi!
I es que aquest dia m’encanta…
Feliç dia a tots, que rebeu moltes roses i molts llibres,
però sobretot, agraiu-ho amb molts petons!
Apa, moltes roses i molta sort a la vida!

Aquest últim cap de setmana el vam passar al camping, i jo, per no perdre la costum, em vaig emportar cosetes per fer ganxet: tinc un llibre on explica diferents tipus de punts i diferents tècniques del ganxet, i vaig decidir practicar. Vaig escollir un punt que em va agradar i em vaig posar a la feina. Quan ja en portava un trosset, en Julio (que va estar amb nosaltres al camping) em va preguntar què en faria del que estava fent. M’ho vaig mirar… i objectivament vaig veure que poca cosa en faria d’allò…, només havia fet una mostra… Però ei! S’em va encendre la bombeta i li vaig contestar: Un agafador per la cuina! A l’amigo se li van obrir els ulls com a plats i em va dir: M’el faries per mi?… I què penseu que li vaig dir? I taaaaant que sí! Per tu és! Així que, després d’alguns dies, aquí tenim l’agafador! El pròxim dia que el vegui ja li podré regalar!
Apa, sort a la vida!

Sí, ho confesso, m’encanten els gatets! Són una de les meves grans passions! (o obsessions…) M’encanta coleccionar-los, en forma de figureta, de colors diferents i en posses diferents. Això sí, cada un és especial, perquè ha estat “adoptat” en algun indret que he visitat o que algú l’ha adoptat per mi i me l’ha portat. Petits gatets que em recorden llocs, persones o moments… I aquest n’és un de molt especial: m’el va regalar el Fructu per setmana santa, i és un gatet de Céret, m’encanta Céret i el seu mercat… D’entre tots els que hi havia a la paradeta, va ser aquest el que em va cridar l’atenció.
Anem aumentant la gran familia gatuna!
Apa, sort a la vida!

Per cert, Céret és un bonic poble del sud de França, d’aquells que visitaria una vegada i una altra… Oh! si voleu donar un cop d’ull al mercat de Céret, aquí el teniu

Ahir vaig tenir un dia ben entretingut, i és que no havia ni començat el juguet per al concurs que fan al “All you knit is love”. La idea ja la tenia però em faltava el moment per posar-m’hi mans a la obra! El resultat: una maraca ben alegre! (amb soroll i tot eh? no us penseu… )
Perquè nois, el guanyar o no guanyar aquest concurs és el de menys: tots els juguets que es presentin al concurs (qui ho vulgui) seran enviats a una escola/orfanat a Bombay (a l’Índia), amb la ONG “Sonrisas de Bombay”. Em fa il·lusió pensar que una cosa que he fet jo pugui fer content, ni que sigui per un moment, a un nen que no ho té gens fàcil a la vida… Iniciatives com aquestes, s’haurien de fer més sovint!
Apa, sort a la vida!

Tot lo bo s’acava… avui hem tornat a casa després d’aquests dies de festa, ooOooo… 
Per la nit hem aprofitat per anar a sopar a casa de ma mare, per explicar les aventurilles, ensenyar les fotos…. I OH! Quina sorpresa! Tenia la meva nova, flamant i dolça mona a casa esperant-me! Ma mare, com sempre, l’ha fet boníssima! A casa nostra sempre les ha fet la meva mare les mones, amb la nostra “ajuda” per anar llepant les culleres de xocolata o mermelada, o qualsevol altra cosa bona, es pot dir que hi té la ma trencada!
I ep! una mona com cal eh? de pa de pessic, mermelada, fruita confitada i moooolta xocolata! Bieeeen! Com m’agraden aquestes tradicions que impliquen coses “buenas”!
No hi ha res millor que començar una dura setmana de “vuelta al cole” sabent que per esmorzar m’espera un bon tros d’aquesta boníssima mona! Sempre endolça un matí a la feina (o un berenar a casa… ).
Apa, sort a la vida, i moltes figuretes de xocolata!

Oh! Per fi han arribat! Les esperades vacancetes de setmana santa! 5 dies per descansar i desconectar una miqueta… I tenir una mica més de temps per a les meves coses, com ara els deures que ens ha posat l’Aviv (el profe de ganxet) per a l’última classe, el projecte final! Ja tinc una cosa en ment, ara només falta que em posi “manos a la obra” i que sigui capaç de fer-la… ufff… ja aniré informant.
Ep! i no val a oblidar, que el millor d’aquests dies (a part de dormir fins que ens exploti el cap) és la Mona! Aquella atipada gratuita de xocolata… mmmm… i el pa de pessic ben dolcet… les fruites confitades… Apa! a començar l’operació bikini, jejeje
I per celebrar el dia de la Mona, què millor que crear un bonic pollet de ganxet! Qui sap si el pobre acabarà al damunt d’algun pastís monaire com a guarniment… Amb la carona de bonachón que fa…
Apa, a passar-ho molt bé aquests dies (tant si sortiu com si no) i ens veiem a la tornada!
Sort a la vida!

Feliç dia de St. Patrick a tothom! Espero que el vostre dia hagi estat ple de trèbols de 4 fulles de la sort i litres i litres de birra!

Apa, sort a la vida!

Un diumenge qualsevol es pot convertir en un gran dia!
Aquest diumenge passat vam anar a ca l’Anna i l’Isaac a fer una calçotada, junt amb el Pau, el Juli i en Fructu. I quin dia! Per començar un bermutet mentre el Fructu feia l’all i oli i els altres nois començaven a fer foc, i després la gran barbacoa de calçots! Quina festa! Suca que te suca els calçots amb la salsa que havia fet l’Anna, boníssima! Després, la carn, no hi pot faltar en un dia de barbacoa. I de postres, la traca final, Tiramissú fet pel Juli… quina bacanal tot plegat! I, és clar, tot això havia de baixar d’alguna manera, així que vam muntar la diana i ens vam passar tota la tarda llençant dards. Quin bon dia entre amics, d’aquells per recordar. I a sobre, vam rebre regals! Jo vaig rebre, a part d’una caixa de fusta plena de tés (de mil gustos i colors), un bolso maquíssim! Especial per la Mir! Així que, desde aquí, mil gràcies a l’Anna, per pensar en nosaltres i mimar-nos tant! Ets un sol Anna!
Apa, sor a la vida! I que dies com aquests es repeteixin ben sovint!

Per qui vulgui donar un cop d’ull al nostre “Big Sunday” ho pot fer al Flick.

Aquesta setmana el Fructu està a Chile per viatje de feina, i m’ha enviat aquesta fotografia que va fer a Santiago de Chile. Com ja us deia fa un temps, hi ha gent a qui li fa gràcia trobar llocs o coses amb el seu nom, i en Fructu (un d’ells), ha trobat un restaurant de cuina italiana (a Chile…) amb el seu nom. No deixa de ser curiós que pugui fer més il·lusió trobar el teu nom a 10.000 km de distància que no pas a casa teva… Apa, sort a la vida!

De petita, recordo anar amb el cotxe del meu pare i jugar a buscar el gatet de l’estació de Sants, i haver de ser hàbil en la búsqueda perquè el temps per veure’l, dins d’un cotxe en marxa, era ben curt. Sí home, aquell gatet que viu al damunt de les marquesines de la plaça dels Països Catalans. Perquè encara que molts penseu que és una llegenda urbana, el gatet hi és! L’altre dia el vaig tornar a veure, i m’alegra saber que malgrat els anys que han passat i totes les obres que li estan fent pel voltant, el gatet segueix allà! tafanejant tot el que passa pel seu voltant. És agradable veure que, malgrat que el temps passa massa depressa, hi ha coses que no han canviat. Apa, sort a la vida!