lamireieta.com

Doncs resulta que a la feina del Fructu, cada any,  fan un concurs de fotografies per sortir al calendari de l’empresa, amb tres primers premis i un premi especial anomenat “Indonization”. I nosaltres ens hi vam presentar. I no només hem guanyat el sortir al calendari, no, sino que hem guanyat el premi especial! Un viatge per a dues persones a Roma! Bieeeeeen!
La fotografia és d’una càmara de fotos antiga, la vaig fer un dia que hi havia botigues al carrer a la Travessera de Gràcia. En Fructu, en un dels seus grans moments de lucidesa a altes hores de la nit, li va posar el títol: “David contra Goliat”, fent referència a l’enfrontament de les càmares antigues de rodet contra les noves tecnologies que ens estan atrapant a tots! I com que ell està ficat en el món de les lents… doncs ja va estar fet! El viatge cap a Roma és nostre! Amb el que m’agrada a mi aquell pais…. espero no passar el “síndrome de Stendhal” (encara que no passi per Florència…). I no patiu, que ja us ensenyarem les fotografies de Roma!
Arriiii-bedeeeeeerchi Rooooma! Adiós, Good Bye, Au Revoire!
Apa! molta sort a la vida!

Gràcies a la Lluc i al Lluc per aquesta felicitació de Nadal. Puc dir que és la millor que he rebut en mooolt de temps… les coses fetes pensant en qui la rebrà són el millor regal! I aquest, per mi, és un GRAN regal! Gatets, color vermell, tot fet a mà… una postal personalitzada, què més puc demanar?! Sí, només una cosa, que tingueu molta sort a la vida!  :*

Ja feia dies que no penjava cap recepta, i avui us en porto una de ben senzilla! Ja no hi ha excuses per a no entrar a la cuina! Una panada de tonyina (empanada) per aquells dies que fa mandra cuinar o per altres dies amb sopars informals a casa. Som-hi:

Ingredients:
- 2 làmines de pasta Brisa
- 250 g de tonyina en oli (orientatiu)
- 2 cebes cuites
- 3 ous dusos
- Tomàquet fregit

Nota: La pasta brisa que jo faig servir la podeu trobar als supermercats, normalment, a la secció de pastes fresques, i va enrotllada dins d’un plàstic. No confondre amb la pasta de full!

Preparació:
1. Daurem la ceba tallada petita en una paella mentre al mateix temps es van bullint els ous.
2. Colem la tonyina per a que no estigui massa oliosa i la reservem.
3. Encenem el forn perquè es vagi escalfant a uns 200º.
4. Desenrotllem i estenem una pasta brisa damunt la safata del forn i hi anem escampant pel damunt la tonyina. A sobre hi posem la ceba ben distrubuida.
5. Pelem i trosegem els ous i també els escampem pel damunt de la tonyina i la ceba. Per últim posem tomàquet fregit per sobre (al gust).
6. Estenem l’altra pasta brisa i la coloquem damunt de l’altra, intentant que les bores coincideixin el màxim possible. Un cop tapada la panada segellem les bores amb una forquilla.
7. Pintem tota la panada amb rovell d’ou i la foradem per diversos llocs perquè no s’infli.
8. Ho posem al forn durant uns 30 minuts fins que la superficie estigui daurada.

I bon profit! Aquesta panada de tonyina està biníssima, però creieu-me quan us dic que a l’endemà encara ho està més!
Ja em direu com us ha quedat! Apa, sort a la vida!

(Com queda la panada de tonyina amb tots els ingredients a sobre i abans de tancar)

Ai! El meu gatet! Oi que és bonic?! És la meva nova “creació” feta de ganxet. Per a qui no ho sàpiga, els gats són la meva gran passió, els colecciono en tots els formats possibles que vaig trobant… L’Amieko és un gatet japonés, els patrons estan trets d’una web d’allà. En les primeres puntades s’em feia difícil pensar que jo fos capaç de fer un gatet tant bonic, recordant que encara sóc una principiant en temes de ganxet, però a mesura que la cosa anava agafant forma, jo mateixa m’anava animant a seguir! I el resultat doncs… em té el cor robat… Ara només em falta acabar de perfilar-li la careta i ja estarà llest! Potser i hauré de “crear” una gateta per a que li fagi companyia en les llargues migdiades que es fa l’amigo Amieko… Ni ha que viuen com a reis, o com a gats… Apa, sort a la vida!