lamireieta.com

El dissabte passat (i perdoneu pel retràs) vaig anar a la fira del hobby a Montjuic. Un petit recinte tot ple de paradetes amb diferents tipus de manualitats, i tot el material necessari per poder-les fer. Allí hi havia desde treballs amb vidre, a pintura, costura, teles, etc… Jo realment hi anava per ganxet (recordeu? el passatemps que m’ocupa ultimament) però no vaig trobar ni una sola paradeta del tema… Quina decepció… Però per arreglar-ho una mica he de dir que vaig veure moltes altres coses que també em van agradar. Ja podeu pensar que no vaig marxar d’allí amb les mans buides! Vaig comprar feltre per fer “cosetes” (ja us aniré informant), un munt de teles per fer-me una colxa, un pot amb segells de goma de gatets, i una bossa de berenar (de les de sempre…) amb el meu nom brodat. I prou! Que si no hagués posat el fré, m’ho hagués comprat tot! Que voleu que us digui… ho confesso… m’agrada fer tot tipus de manualitats! Tan de bo tingués un piset més gran per montar-me la meva propia “Mireieta’s room” de manualitats i un munt de temps per poder fer-les!
Apa, sort a la vida!

Fa unes setmanes vaig estar remenant per internet (allò d’anar saltant d’un blog a un altre…) i vaig trobar una web japonesa amb productes “típics” d’allí. No em vaig poder resistir! Vaig veure tantes coses que em van agradar que vaig haver de fer una tria minuciosa i meditada del que volia, i em vaig decidir: Un joc de carmanyoles per portar el menjar tipus “Bento” i un estri per fer les boletes d’arròs o “Onigiri”, el seu nom real. El bento és simplement la manera de presentar el menjar que tenen ells, amb la qual fan que el plat quedi ben agradable a la vista i en conseqüència al paladar, tot un art!  Ooooo! I quina il·lusió que em va fer rebre el paquet! En dues setmanes ja tenia la comanda a casa! Aquests japonesos… Si no en tenia prou fent compres per aquí, ara també les faig al Japó! Això d’internet és realment un perill!

Per mi, que dino de tupper cada dia, veure unes caixetes com aquestes, m’alegren el dinar. Ara només em falta fer un curset accelerat de “bento” per presentar el menjar encara millor, que només veure’l, m’el mengi amb els ulls! Internet ja me n’ensenyarà…. Apa, sort a la vida!