lamireieta.com

El dissabte passat (i perdoneu pel retràs) vaig anar a la fira del hobby a Montjuic. Un petit recinte tot ple de paradetes amb diferents tipus de manualitats, i tot el material necessari per poder-les fer. Allí hi havia desde treballs amb vidre, a pintura, costura, teles, etc… Jo realment hi anava per ganxet (recordeu? el passatemps que m’ocupa ultimament) però no vaig trobar ni una sola paradeta del tema… Quina decepció… Però per arreglar-ho una mica he de dir que vaig veure moltes altres coses que també em van agradar. Ja podeu pensar que no vaig marxar d’allí amb les mans buides! Vaig comprar feltre per fer “cosetes” (ja us aniré informant), un munt de teles per fer-me una colxa, un pot amb segells de goma de gatets, i una bossa de berenar (de les de sempre…) amb el meu nom brodat. I prou! Que si no hagués posat el fré, m’ho hagués comprat tot! Que voleu que us digui… ho confesso… m’agrada fer tot tipus de manualitats! Tan de bo tingués un piset més gran per montar-me la meva propia “Mireieta’s room” de manualitats i un munt de temps per poder fer-les!
Apa, sort a la vida!

Fa unes setmanes vaig estar remenant per internet (allò d’anar saltant d’un blog a un altre…) i vaig trobar una web japonesa amb productes “típics” d’allí. No em vaig poder resistir! Vaig veure tantes coses que em van agradar que vaig haver de fer una tria minuciosa i meditada del que volia, i em vaig decidir: Un joc de carmanyoles per portar el menjar tipus “Bento” i un estri per fer les boletes d’arròs o “Onigiri”, el seu nom real. El bento és simplement la manera de presentar el menjar que tenen ells, amb la qual fan que el plat quedi ben agradable a la vista i en conseqüència al paladar, tot un art!  Ooooo! I quina il·lusió que em va fer rebre el paquet! En dues setmanes ja tenia la comanda a casa! Aquests japonesos… Si no en tenia prou fent compres per aquí, ara també les faig al Japó! Això d’internet és realment un perill!

Per mi, que dino de tupper cada dia, veure unes caixetes com aquestes, m’alegren el dinar. Ara només em falta fer un curset accelerat de “bento” per presentar el menjar encara millor, que només veure’l, m’el mengi amb els ulls! Internet ja me n’ensenyarà…. Apa, sort a la vida!

Seguint amb la tònica “marujil” que em persegueix últimament, aquesta setmana m’he inclinat cap al tema ganxet. Sí, sí, com ho sentiu! He descobert que, malgrat la meva impaciència (o no paciéncia, segons com es miri), fer ganxet em relaxa… i com que el que faig són coses petites, les puc acabar i no m’en canso al cap de dos dies. I aquí tenim la primera agulla de pit! Un floripondio ben bonic per lluir aquests dies tant grisos d’hivern…

Ara només em queda anar perfeccionant la tècnica i fer cosetes cada cop més complicades, si la paciencia m’aguanta.
I pensar que quasi tot el que he aprés del “Crochet” ha estat per internet…!  Apa, sort a la vida!

La setmana passada em vaig llençar a la piscina i vaig probar de fer maki sushi a casa. Ja tenia els ingredients principals, però em fallaven certs detallets… Després d’investigar “profundament” vaig arribar a la conclusió que la gent ho feia cadascú a la seva manera. Jo, la veritat, vaig intentar no complicar-me gaire la vida. Aquest és l’estil Mir per fer makis:

Ingredients:
-300 g arròs
-2 fulles d’alga Nori
-1/2 alvocat
-Salmó fumat
- Cogombre
-Palets de cranc
-Vinagre d’arròs + sucre + sal + salsa de soja

1-Posem a bullir l’arròs amb poca aigua i sense sal a foc mitjà. Remenar continuament ja que la falta d’aigua pot fer que s’ens enganxi una mica.
2-En un pot apart fem una salsa a base de 2 cullerades de vinagre d’arròs, 1 cullerada de sal, 2 cullerades de sucre i 2 cullerades de salsa de soja. Ho fem bullir uns minuts sense parar de remenar fins que la salsa espeseixi una mica. Deixem refredar.
3-Tallem els altres ingredients a tires, l’alvocat, el salmó fumat, el cogombre i els palets de cranc i els reservem.
4- Quan làrròs estigui cuit, el colem, i el deixem refredar. Un cop tebi, l’aboquem en un bol o safata que no sigui metàlica i li afegim la salsa que em fet anteriorment. Ho barregem tot ben barrejat amb algun estri de cuina que tampoc sigui metàlic.
5- Col·loquem una làmina de l’alga damunt d’una estoreta  i cubrim 2/3 parts d’arròs. Al damunt hi col·loquem els ingredients a tires intentant posar-los ben juntets.
6- Amb l’ajuda de l’estora anem caragolant l’alga i larròs sobre si mateixos, apretant una miquets per a que l’arròs vagi omplint tots els buits.
7- Un cop caragolat, el tallem per la meitat i així successivament fina a obtenir 8 trocets.
8- Presentem i acompanyem per salsa de soja.

Atenció! No és imprescindible que us ho mengeu amb bastonets, amb forquilla o inclús amb els dits, està igual de bo!
Espero que us agradi! Ja em direu els vostres resultats!

Apa! Sort a la vida!

Tots sabem que els obridors d’ampolles estan mig caient en desús, pel gran invent de les “chapes” a rosca… però… quan la gent vegi aquest nou model d’obridor en format iPod Nano… tothom en voldrà un! Nois i noies! Tornarem a jugar a xapes! Apa, sort a la vida!

Com molta gent, aquest pont hem marxat cap al poble. A desconectar una mica de la gran urbe i a veure a la familia. Aquests dies s’aprofiten per fer coses que normalment no es poden fer, com anar al tros a veure com estan les oliveres (o auliveres), collir olives per posar-les en aigua o fer un gran esmorzar (a la brasa eh?). Què bé que senta un matí al tros, al sol entre oliveres, fent un bon foc vora la cabana per coure l’esmorzar, i perdre’m entre les oliveres en busca de l’oliva més maca… Aquests esmorzars només es poden fer de tant en tant o el nostre cos explotaria!: arengades a la brasa, xistorra, botifarrons, pa petit, olives i un bon vinet… Així qualsevol oblida les presses de la ciutat… Apa, sort a la vida!